dilluns, 16 de maig de 2011

El rostre femení del PSUC

El PSUC és un símbol de lluita i resistència. Des de la seva fundació, a l'any 1936, ha estat una força present en totes aquelles manifestacions de rebeldia social contra un sistema injust, en totes les passes donades camí d'un món més lliure, sostenible i igualitari. Al seu 75 aniversari es celebren molts anys de lluita obrera i sindical, contra el feixisme, contra qualsevol fet que atempti contra la dignitat i els drets humans.
Evidentment, la lluita contra el patriarcat, per l'emancipació de les dones des d'una perspectiva de classe no és una excepció. Serà la lluita feminista la protagonista de les pròximes línies.

Les dones han format part del PSUC des dels seus inicis però, la seva presència ha augmentat i ha canviat de característiques al llarg del temps; el paper de les dones al PSUC va començar a guanyar força, alhora que l’actitud del partit vers aquest començava a canviar, integrant poc a poc la lluita contra el patriarcat a la lluita de classes.

Les dones de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya van ser una peça clau durant la Guerra Civil i en la reconstrucció del partit durant la postguerra. No obstant, se'ls assignaven activitats secundàries. A partir dels anys cinquanta però, la proporció de dones va augmentar, i van començar a participar als moviments socials, formant part de la militància més activa. Aquests dos fets van fer al Partit Comunista d'Espanya prendre la decisió d'incorporar a les dones a la lluita contra el franquisme. A l'any 1965 es va crear a Madrid el Movimiento Democrático de Mujeres (MDM), el qual es va implantar a Catalunya en ciutats com Badalona, Terrassa, L'Hospitalet i Barcelona, on es combinaven les reivindicacions més feminitzades (carestia de vida, solidaritat, etc.) amb la lluita per la igualtat i la no discriminació de les dones. Divergències internes van provocar la dissolució de l'organització feminista a l'any 1969.
El PSUC no va formar una organització específica de dones, aquestes s'incorporaven al partit i tenien presència a tots els fronts de lluita; l'experiència obtinguda de l'anterior organització, MDM a Catalunya, va facilitar la seva participació a diferents organitzacions feministes, així com la creació d'algunes d'elles, sempre desvinculades, directament, del PSUC.

A la Conferència dels Partits Comunistes dels països capitalistes d'Europa sobre la condició femenina, celebrada a Roma a l'any 1974, organitzada amb l'objectiu de donar empenta a la situació de les dones en l'àmbit jurídic, social i polític dels usos i costums. En aquest àmbit, el PCE i el PSUC es van convertir en la vanguardia introduint el concepte de la doble explotació de la dona i defensant que el feminisme constituïa una lluita específica, perque el socialisme no portava a l'alliberament femení de forma automàtica.

La dictadura franquista, especialment prohibitiva amb les dones, va portar la necessitat de disposar d'un marc legal que fes possible l'actuació oberta en favor dels drets femenins, del seu alliberament. Les dones del PSUC es van posar en contacte amb la presidenta de l'Associació de Dones Universitàries, Trinidad Sánchez Pacheco, qui va oferir l'entitat com a marc legal, tot i no tenir gaires recursos.
A l'any 1975 l'associació havia reunit més de 100 dones disposades a lluitar per millorar la seva situació i exigir els seus drets.
És important remarcar que, aquell mateix any, l'associació va participar des del principi en l'organització i preparació de l'Any Internacional de la Dona, iniciativa de l'Associació d'Amics de les Nacions Unides; s'adhereix al Congrés de Defensa de la Cultura Catalana, com a dones i ciutadanes dels països catalans, i es converteix en una de les entitats que convoca i organitza a les manifestacions que defensen les llibertats i l'amnistia, demanant-les més concretament en defensa dels drets de les dones i la seva condemna deguda a una legislació clarament discriminatòria.
Aquests són alguns exemples del treball que des del PSUC es realitzava en favor de les dones; el treball del partit des d'una perspectiva clarament feminista es va iniciar gràcies als grups de dones militants del PSUC.

Per altra banda, també a l'any 1976 va tenir lloc la primera assemblea clandestina del PSUC, dedicada  de forma específica a l'alliberament de la dona. A l'assemblea es van fer propostes de millora sobre la militància i situació de les dones al partit. Es va finalitzar la reunió amb la decisió unànime de participar, amb el complet recolzament del partit a la seva disposició, en un dels àmbits més importants on van tenir gran presència les dones del PSUC: les Jornades Catalanes de la Dona.
Com ja hem dit, l'any 1975 es va declarar com l'Any Internacional de la Dona; a l'Associació d'Amics de les Nacions Unides es va crear el Departament de la Dona, el qual va convocar una primera reunió amb una assistència de 200 dones; a aquesta reunió es van crear comissions d'estudi i redacció d'un manifest que es va presentar davant de 400 dones a una assemblea més amplia. Aquest va ser el naixement de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, que serien realitzades al maig de 1976, constituint-se un Secretariat organitzador, del qual formaven part algunes dones militants del PSUC, en representació de l'Associació de Dones Universitàries, així com de vocalies de dones de diverses associacions de veïns. El Secretariat oferia un marc legal que facilitava en gran mesura l'extensió de la tasca de convocatòria i mobilització arreu de Catalunya.
L'assistència va ser un èxit; van assistir unes 4.000 dones, superant de bon grau les expectatives de les organitzadores. Eren dones de situacions i procedències diverses, fet que va potenciar el debat, quedant reflectides opinions molt diferents, fins i tot confrontades.
Els temes que es tractaven a les ponències de les jornades eren una completa novetat per a la majoria de dones assistents, que desconeixien gran part dels seus drets.
El perfil de dona militant al PSUC era el d'una dona inquieta, incòmode i disconforme amb la situació i el sistema que patien, que trobava una resposta en el feminisme i una forta convicció que amb les seves companyes aconseguirien canviar les coses. Aquestes dones van assistir a les jornades per aprendre què era el feminisme, per confirmar inquietuds, personals i col·lectives. Van sortir d'aquells dies d'intensa formació i debat convençudes que eren al camí correcte. Cal dir que aquestes jornades van fer que les dones del PSUC prenguessin consciència de l'estructura patriarcal que tenia el seu propi partit, provocant un plantejament de canvi en les polítiques internes.

Desprès de les jornades, les dones del PSUC van optar per organitzar-se en la Coordinadora Feminista, per continuar amb l'extensió del moviment a través del sindicat i els grups de dones de diferents barris, fonamentalment. Havia crescut d’inquietud feminista al PSUC i aquesta es va manifestar clarament amb la intervenció de la camarada María Dolors Calvet a un Ple del Comitè Central del PSUC celebrat fora d'Espanya, defensant el document anomenat “A cerca de la liberación de la mujer”, el qual reivindicava el paper històric de les dones en la lluita i dins del partit, assumint que el PSUC no havia fet seva la problemàtica de les dones, fet que s'evidenciava quotidianament al funcionament intern, i argumentant que si la lluita de classes no anava acompanyada d'una revolució a les mentalitats, mai no es podria aconseguir el socialisme autèntic, sense cap mena d'opressió. Era el moment d'exigir al propi partit que la problemàtica feminista fos portada, per homes i dones, a la lluita general.
Per tal de coordinar el treball sobre les polítiques feministes dins del PSUC, es va crear la Comissió Nacional per l'Alliberament de la Dona, que impulsava la política feminista i orientava les polítiques dels càrrecs electes als parlaments o als ajuntaments. Aquesta comissió va posar en marxa l'activitat en favor del feminisme del PSUC de forma molt significativa; es pot dir que la lluita contra el patriarcat es va incloure als eixos de treball del partit, tot i que no era una política compartida per tots els membres del partit, per tant, no prioritària.

En celebració del 8 de març de 1978 la Comissió va organitzar un Homenatge a les dones antifeixistes, el qual va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona, en reconeixement a totes les dones que havien lluitat contra el feixisme, per la igualtat, i per la tasca feta dins i fora del PSUC, a favor de totes les llibertats.

Amb una política feminista que s'anava enfortint gràcies al treball de les militants, es van impulsar campanyes per l'amnistia per la dona, la legalització dels anticonceptius, la legislació de l'avortament, la campanya per la Constitució i la Llei del Divorci, i es va participar activament en l'organització dels processos electorals.

La lluita de les dones, com queda demostrat, és incansable. Les dones del PSUC han anat construint un partit que les té en compte. Encara queda molt per fer, moltíssim, però les dones del PSUC viu i de Joves Comunistes de Catalunya continuem el camí que han deixat marcat totes les dones, dins i fora del partit, que han lluitat per fer-se un lloc en un món d'homes, com era la política en una situació de dictadura i repressió feixista i patriarcal.

Ahir, avui i sempre, salut i feminisme!

Lara Manzanera López

0 paraules:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva paraula...

 
body{ cursor:url(http://cuw.iespana.es/archivos/animal33.ANI);} emoticonos