Ser DONA: anàlisis en femení de la reforma de les pensions (I)

El 8 de març és escenari permanent de la lluita contra el patriarcat i el capitalisme, el dia  en que es reivindica i s'exigeix que els drets de les dones treballadores d'arreu del món siguin reconeguts i respectats. Aquest any, el Dia Internacional de la dona treballadora ha de manifestar més que mai la consciència de classe, donada la greu situació que estem vivint, realment crítica: les xifres d’atur augmenten de forma imparable, particularment entre les i els joves i lluny de crear treball digne i estable en el temps aquest es destrueix, donant pas a la temporalitat i a unes condicions cada vegada més precàries.

Ens trobem davant d'un atac salvatge contra el sistema públic de pensions, actuació que es converteix en una més de les reformes capitalistes que ens fan creure necessàries per poder sortir de la crisi.

Les dones som un dels sector poblacionals més afectats per la precarietat laboral, per tant també ho som davant d’aquesta reforma; el sistema de pensions va ser creat durant la dictadura franquista, basant-se en un model familiar on l’home cotitzava i cobrava treballant fora de casa, mentre que a la dona se la feia responsable del treball reproductiu de forma exclusiva, sense cobrar ni cotitzar, fet que creava una completa dependència cap a l’home; dona i fills/es eren beneficiaris derivats de les cotitzacions del cap de família, evidentment masculí.

Aquest plantejament no ha sigut qüestionat, sinó que s’han afegit petites millores que no fan sinó amagar la realitat de les dones en tot el que respecta a cotitzacions i pensions de diversos tipus. Mesures com la reducció de jornada o l’excedència per cura de fills i filles s’han plantejat com a millores per a la situació de les dones, sense replantejar la divisió sexual del treball que encara es manté avui.

L’actual reforma de les pensions suposa augmentar l’edat de jubilació amb penalització per aquelles persones amb menys anys cotitzats; això dificulta l’accés a les prestacions contributives, reduint la quantia i augmentant el període per efectuar el còmput d’aquestes, a més d’eliminar els complements a mínims en determinats casos i reduir el complement dels buits de cotització.

Totes aquestes mesures perjudiquen en gran mesura les dones; tant és així que es reflecteix aquesta conclusió, reconeixent que les dones seran les que més patiran la reforma. Però, plantegen solucions, com augmentar la jubilació 9 mesos per cada fill/a si han interromput la seva vida laboral per naixement o adopció, o augmentar el complement del període cotitzat en cas d’excedència per cura de fills/es, per reducció de jornada per cura de menors i pel període de baixa per maternitat.

Hem de dir que aquestes mesures són insuficients, principalment perquè no ataquen la divisió del treball ni els rols de gènere establerts a la societat, sinó que els perpetuen. Les dones continuem sent les responsables de la cura dels menors i les persones dependents, continuem sent les responsables de tot el que comporta el treball reproductiu. La nostra entrada al mercat laboral no ha sigut en igualtat; ens veiem obligades a treballar en jornades a temps parcial, amb menys responsabilitat i salaris inferiors, per poder compaginar la vida productiva i la reproductiva perquè la divisió sexual del treball no s’ha rebutjat socialment, el que es tradueix en unes remuneracions i cotitzacions inferiors, que limiten l’accés a prestacions contributives i la seva quantia.

Per tot això, Joves Comunistes rebutja la reforma de les pensions i reclama, aquest 8 de març més que mai, un replantejament del model de divisió sexual del treball, acompanyat d’una reducció de jornada a 35 hores setmanals, d’una ampliació fins les 16 setmanes del descans de paternitat per aconseguir un tracte laboral més equitatiu entre ambdós sexes i una igual implicació en les tasques domèstiques.

PER LA IGUALTAT SOCIAL I LABORAL, 35 HORES SENSE REDUCCIÓ SALARIAL!

VISCA LA LLUITA DE LES DONES TREBALLADORES!